L’activitat que més em va agradar d’aquesta assignatura (Educació Inclusiva) va ser la relacionada amb el documental “Pensant en els altres”.
Penso que aquesta activitat era molt adient, tant en relació al tema que estàvem tractant a classe aquell dia, com per a veure i fer-nos conscients de les possibles i adequades maneres d’ensenyar. Per això, crec que aquesta activitat anava molt relacionada amb nosaltres com a futurs docents, encara que com a persones també és un documental molt apropiat per a veure i així fer-nos reflexionar sobre moltes coses importants que tenim al nostre voltant i no li donem gaire importància.
En relació, al documental el que més em va agradar va ser la manera d’ensenyar que tenia el professor Kanamori, en com educava als infants des de un ambient de respecte absolut entre els nens, com els escoltava i els deixa opinar tractant-los com a persones que són.
Crec que la característica principal que ens volia transmetre aquest documental, a part dels la importància dels valors, és l’actitud que s’ha de tenir com a mestre. Aquest professor, per exemple, ens mostrava una actitud de la qual ens donava a conèixer que era un enamorat de la seva feina.
Un altre aspecte que m’agrada molt d’aquest documental és la metodologia que empra aquest professor. Aquesta es basa en que els nens aprenguin a buscar en el seu interior, a mirar cap així mateixos, a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-te individualment... per tant, a comprendre als demés. Així doncs, ens dóna a conèixer que no tant sols és aprendre continguts i aprovar exàmens, i sobretot a infantil i primària, sinó que hi ha uns altres aspectes més importants a treballar i sobretot en aquestes etapes. Per això no hi ha una única teoria que ens digui com ensenyar sinó que cadascú a d’adaptar la seva metodologia a les característiques i interessos dels infants.
Realment, el documental em va emocionar molt. Al finalitzar aquest em vaig adonar que encara hi ha docents que creuen i lluiten per fer realitat els seus somnis. Per tant, com a docents ens hem d’enfrontar al poc entusiasme, a la falta de concentració...ja que tots plegats podem comprovar com es pot sortir.
En definitiva, com he nombrat anteriorment, penso que és un documental i un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades, especialment, a l’ensenyament.
I per últim dir que, aquest mestre és, sens dubte, el professor que tots varem voler tenir, i per tant, un gran exemple a seguir.
Per concloure, al principi de l’argument us facilito el documental per a que tingueu la possibilitat de veure’l.
Penso que aquesta activitat era molt adient, tant en relació al tema que estàvem tractant a classe aquell dia, com per a veure i fer-nos conscients de les possibles i adequades maneres d’ensenyar. Per això, crec que aquesta activitat anava molt relacionada amb nosaltres com a futurs docents, encara que com a persones també és un documental molt apropiat per a veure i així fer-nos reflexionar sobre moltes coses importants que tenim al nostre voltant i no li donem gaire importància.
En relació, al documental el que més em va agradar va ser la manera d’ensenyar que tenia el professor Kanamori, en com educava als infants des de un ambient de respecte absolut entre els nens, com els escoltava i els deixa opinar tractant-los com a persones que són.
Crec que la característica principal que ens volia transmetre aquest documental, a part dels la importància dels valors, és l’actitud que s’ha de tenir com a mestre. Aquest professor, per exemple, ens mostrava una actitud de la qual ens donava a conèixer que era un enamorat de la seva feina.
Un altre aspecte que m’agrada molt d’aquest documental és la metodologia que empra aquest professor. Aquesta es basa en que els nens aprenguin a buscar en el seu interior, a mirar cap així mateixos, a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-te individualment... per tant, a comprendre als demés. Així doncs, ens dóna a conèixer que no tant sols és aprendre continguts i aprovar exàmens, i sobretot a infantil i primària, sinó que hi ha uns altres aspectes més importants a treballar i sobretot en aquestes etapes. Per això no hi ha una única teoria que ens digui com ensenyar sinó que cadascú a d’adaptar la seva metodologia a les característiques i interessos dels infants.
Realment, el documental em va emocionar molt. Al finalitzar aquest em vaig adonar que encara hi ha docents que creuen i lluiten per fer realitat els seus somnis. Per tant, com a docents ens hem d’enfrontar al poc entusiasme, a la falta de concentració...ja que tots plegats podem comprovar com es pot sortir.
En definitiva, com he nombrat anteriorment, penso que és un documental i un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades, especialment, a l’ensenyament.
I per últim dir que, aquest mestre és, sens dubte, el professor que tots varem voler tenir, i per tant, un gran exemple a seguir.
Per concloure, al principi de l’argument us facilito el documental per a que tingueu la possibilitat de veure’l.
No hay comentarios:
Publicar un comentario