Reflexió sobre el musical i el glogster

En aquesta nova entrada, parlaré sobre un dels treball que varem realitzar per a l’assignatura de Representació Escènica.

Aquest treball consistia en fer un musical, el qual ha estat, per jo, una experiència enriquidora i positiva, de la qual he gaudit molt fent aquesta representació teatral i musical.

Cal dir que a mi m’agraden molt aquest tipus de treball, per tant, quan hem varen dir de fer un musical hem vaig ficar molt contenta i amb moltes ganes de treballar perquè mai havia fet un i volia provar-ho.

També cal destacar que al principi ens varem ficar molt nerviosos, ja que havíem de fer moltes coses i no teníem molt de temps per preparar-ho tot. Així doncs, des de el primer dia varem començar ja a pensar en allò que volíem representar, per tal de no perdre el temps. D’aquesta manera, tot el grup ens varem ficar mans a l’obra, donant idees, dient quin era l’encarregat de la música i la lletra de les cançons, del guió...
Desprès de molt de treball i d’esforç, de moments de diversió, etc. i encara que no varem tenir molt de temps d’assajar, varem representar el musical, el qual estic molt satisfeta amb tot el treball realitzat. Per tant, estic molt contenta com ho varem fer, encara que cal dir que,amb un poquet més de temps hagués sortit una mica millor, crec.

Desprès d’haver representat el musical varem elaborar un glogster, en el qual varem documentar tot el procés que ens ha dut fer aquest treball: l’elaboració de vestuaris amb material reciclat, guió, música, etc.
Així doncs, en aquest glogster podreu trobar la justificació del nostre treball, els vídeos de les cançons i els balls del musical, un movie maker amb tot el treball que hem realitzat per poder arribar a realitzar aquesta representació musical i teatral...

D’aquesta manera, puc dir que assignatures com aquestes són molt beneficioses i adients, ja que a través d’aquestes, a més, d’aprendre molt, podem buidar-nos de la tensió de treball d’altres assignatures o d’altres temes . A més, mitjançant aquestes assignatures podem adonar-nos de temes molt important dins la nostra vida, com són el valors... i els quals pensem que són tan obvis, que no li donem la importància que es mereixen. Per tant, crec que aquesta assignatura hauria de ser durant tot el curs o inclús durant tota la carrera.

Per concloure, dir que ha estat una experiència meravellosa que tornaria a repetir i de la qual he aprés moltes coses noves. A més, m’agradaria donar-li l’enhorabona a tot el meu grup per el treball realitzat. Gràcies a Rosa, Sergi, Cira i Sílvia.

A continuació, os facilito la pàgina del nostre glogster per si voleu veure-ho. Us ho aconsello.

També os ficaré un fotografia del grup-classe desprès d’haver realitzat el segon treball d’aquesta assignatura (dansa i moviment). Cal dir, que a la fotografia falta la professora Carmen, la qual també li donem les gràcies per tota la seva ajuda.

Gràcies Toni i Carmen per fer aquesta assignatura tant divertida i profitosa.

Les activitats que més m’han agrada’t han set....

La veritat es que de totes les activitats que hem realitzat durant el semestre totes m’han agrada’t molt i m’han paregut molt interessants. Crec que de totes podríem treure profit alhora de treballar amb infants com a futurs docents.

A continuació, hem centraré en dos activitats que més m’han suscitat:

La primera activitat que més em va agradar va ser la de pintar amb ceres i desprès difuminar-ho amb la mà.

Encara que paregui una activitat molt simple, aquest exercici em va agradar molt. Al mateix temps, em va parèixer un treball molt interessant, perquè gràcies a l’elaboració d’aquest em vaig poder adonar que amb aquest tipus de material es poden fer moltes coses diferents.

Mentre anava manipulant i experimentant amb aquest tipus de material anava sentint diferents sensacions de les quals no se quina més agradable. Crec que una de les conseqüències per les que em va agradar aquesta activitat va ser per això, per la experimentació directa que fèiem amb aquest material, i també perquè a mesura que anava fent l’exercici m’anava motivant cada vegada més, ja fos per l’experimentació o perquè m’agradava com m’estava quedant.

L’altra activitat que m’agrada’t molt ha set la representació amb fang dels sentiments experimentats durant la dinàmica en parelles. Aquesta la varem realitzar a la darrera sessió d’aquesta assignatura.

La veritat es que jo havia realitzat alguna activitat pareguda però igualment, una vegada aplicada m’ha paregut molt divertida.
L’activitat consistia en que un de la parella s’havia de tapar els ulls amb el tros de tela que na Carme ens havia facilitat, i l’altre el tenia que passejar per tota la classe, guiant-lo només amb les puntes dels dits. Per exemple, si el que el duia aixecava un braç, el dels ulls tapats ho havia de fer també.

Sincerament m’ha agradat molt, ha set una experiència molt bona i agradable, encara que al principi, al tapar-me els ulls, em sentia un poc insegura però als segons ja em s’havia oblidat.

Una vegada varem acabar aquest exercici havíem de representar en un tros de fang les nostres sensacions durant l’activitat anterior.
A jo se’n va ocórrer fer una mà, ja que coneixia molt a la meva parella, na Rosa i tenia confiança en ella. Per tant, pensava que la mà representaria la nostra confiança a través de la qual ens varem dirigir les dos. Seguidament vaig ficar uns detalls a la mà, les ungles. Desprès vaig començar a construir diferents figures com ponts, boletes, espirals... les quals representaven diferents sensacions que havia tingut durant la dinàmica.

En definitiva, aquesta activitat m’ha agradat molt, per això m’he volgut dur la meva construcció de fang a casa per tenir record d’aquest moment.

Crec que aquesta activitat, com totes les demés, les podré aplicar quan en un futur treballi amb nens, ja que hem han paregut molt adequades amb allò que nosaltres volem treballar en un futur.

Comentari personal sobre el documental "Pensant en els altres".

Aquest documental, “Pensant en els altres”, narra les vivències d’un professor d’una escola en una ciutat japonesa. En aquest ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
El professor, Kanamori, educa als infants des de un ambient de respecte absolut entre els nens, d’empatia. Els escolta i els deixa opinar tractant-los com a persones que són, deixant-les la llibertat necessària per a que desenvolupin la seva individualitat. ...

Amb aquesta actitud del mestre podem dir que, aquest és un enamorat de la seva feina, el qual intenta conjugar dues coses importants en aquesta etapa: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin.

També hem de dir, que no és tot oro el que rellueix, ja que el mestre ha de fer molta feina per a enfrontar-se al poc entusiasme, falta de concentració dels alumnes... però a través del documental podem observar com el professor i els nens van sortint de tot plegat, a la vegada que els infants van avançant en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure.

Un dels mètodes que utilitza, aquest mestre, és el de les cartes del quadern. Els alumnes tenen una llibreta, on cadascú hi escriu sovint, una espècie de diari personal, on conten allò que els preocupa o entristeix, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a aquell problema, o també, a vegades el tema que proposa el mestre.
Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta de companys els escolten, encara que desprès de llegir-les poden donar la seva opinió sobre allò.

Aquesta metodologia que empra el professor, el que fa es que els nens aprenguin buscar en el seu interior, a mirar cap així mateixos, a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-te individualment...per tant, a comprendre als demés. Els ensenya a pensar en els demés i en definitiva a ser feliços. Així doncs, a partir de saber el que cadascú duu dins seu, els ensenya a posar-se en el lloc dels demés.
Com diu el mestre, a l’escola hi ha vingut per a ser feliços, per tant, les tasques d’aprenentatge arrenquen d’aquesta premissa, ja que tots hem d’estar feliços perquè si algú no és feliç els demés tampoc.

Realment, el documental em va emocionar molt. Al finalitzar aquest em vaig adonar que encara hi ha docents que creuen i lluiten per fer realitat els seus somnis. Per tant, com a docents ens hem d’enfrontar al poc entusiasme, a la falta de concentració...ja que tots plegats podem comprovar com es pot sortir.

En definitiva, penso que és un documental i un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades, especialment, a l’ensenyament.
I per últim dir que, aquest mestre és, sens dubte, el professor que tots varem voler tenir, i per tant, un gran exemple a seguir.


“Els lligams es creen pensant amb els altres” Professor Toshiro Kanamori


“Conèixer és comprendre”

L'activitat que més m'agrada't d'aquesta assignatura ha set...

L’activitat que més em va agradar d’aquesta assignatura (Educació Inclusiva) va ser la relacionada amb el documental “Pensant en els altres”.

Penso que aquesta activitat era molt adient, tant en relació al tema que estàvem tractant a classe aquell dia, com per a veure i fer-nos conscients de les possibles i adequades maneres d’ensenyar. Per això, crec que aquesta activitat anava molt relacionada amb nosaltres com a futurs docents, encara que com a persones també és un documental molt apropiat per a veure i així fer-nos reflexionar sobre moltes coses importants que tenim al nostre voltant i no li donem gaire importància.

En relació, al documental el que més em va agradar va ser la manera d’ensenyar que tenia el professor Kanamori, en com educava als infants des de un ambient de respecte absolut entre els nens, com els escoltava i els deixa opinar tractant-los com a persones que són.

Crec que la característica principal que ens volia transmetre aquest documental, a part dels la importància dels valors, és l’actitud que s’ha de tenir com a mestre. Aquest professor, per exemple, ens mostrava una actitud de la qual ens donava a conèixer que era un enamorat de la seva feina.

Un altre aspecte que m’agrada molt d’aquest documental és la metodologia que empra aquest professor. Aquesta es basa en que els nens aprenguin a buscar en el seu interior, a mirar cap així mateixos, a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-te individualment... per tant, a comprendre als demés. Així doncs, ens dóna a conèixer que no tant sols és aprendre continguts i aprovar exàmens, i sobretot a infantil i primària, sinó que hi ha uns altres aspectes més importants a treballar i sobretot en aquestes etapes. Per això no hi ha una única teoria que ens digui com ensenyar sinó que cadascú a d’adaptar la seva metodologia a les característiques i interessos dels infants.

Realment, el documental em va emocionar molt. Al finalitzar aquest em vaig adonar que encara hi ha docents que creuen i lluiten per fer realitat els seus somnis. Per tant, com a docents ens hem d’enfrontar al poc entusiasme, a la falta de concentració...ja que tots plegats podem comprovar com es pot sortir.

En definitiva, com he nombrat anteriorment, penso que és un documental i un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades, especialment, a l’ensenyament.

I per últim dir que, aquest mestre és, sens dubte, el professor que tots varem voler tenir, i per tant, un gran exemple a seguir.

Per concloure, al principi de l’argument us facilito el documental per a que tingueu la possibilitat de veure’l.