Comentari personal sobre el documental "Pensant en els altres".

Aquest documental, “Pensant en els altres”, narra les vivències d’un professor d’una escola en una ciutat japonesa. En aquest ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
El professor, Kanamori, educa als infants des de un ambient de respecte absolut entre els nens, d’empatia. Els escolta i els deixa opinar tractant-los com a persones que són, deixant-les la llibertat necessària per a que desenvolupin la seva individualitat. ...

Amb aquesta actitud del mestre podem dir que, aquest és un enamorat de la seva feina, el qual intenta conjugar dues coses importants en aquesta etapa: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin.

També hem de dir, que no és tot oro el que rellueix, ja que el mestre ha de fer molta feina per a enfrontar-se al poc entusiasme, falta de concentració dels alumnes... però a través del documental podem observar com el professor i els nens van sortint de tot plegat, a la vegada que els infants van avançant en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure.

Un dels mètodes que utilitza, aquest mestre, és el de les cartes del quadern. Els alumnes tenen una llibreta, on cadascú hi escriu sovint, una espècie de diari personal, on conten allò que els preocupa o entristeix, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a aquell problema, o també, a vegades el tema que proposa el mestre.
Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta de companys els escolten, encara que desprès de llegir-les poden donar la seva opinió sobre allò.

Aquesta metodologia que empra el professor, el que fa es que els nens aprenguin buscar en el seu interior, a mirar cap així mateixos, a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-te individualment...per tant, a comprendre als demés. Els ensenya a pensar en els demés i en definitiva a ser feliços. Així doncs, a partir de saber el que cadascú duu dins seu, els ensenya a posar-se en el lloc dels demés.
Com diu el mestre, a l’escola hi ha vingut per a ser feliços, per tant, les tasques d’aprenentatge arrenquen d’aquesta premissa, ja que tots hem d’estar feliços perquè si algú no és feliç els demés tampoc.

Realment, el documental em va emocionar molt. Al finalitzar aquest em vaig adonar que encara hi ha docents que creuen i lluiten per fer realitat els seus somnis. Per tant, com a docents ens hem d’enfrontar al poc entusiasme, a la falta de concentració...ja que tots plegats podem comprovar com es pot sortir.

En definitiva, penso que és un documental i un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades, especialment, a l’ensenyament.
I per últim dir que, aquest mestre és, sens dubte, el professor que tots varem voler tenir, i per tant, un gran exemple a seguir.


“Els lligams es creen pensant amb els altres” Professor Toshiro Kanamori


“Conèixer és comprendre”